Aigua, Senyor, que de vi ja en venen


Romiatges, processons, rogatives eren els mitjans no tant llunyans amb que el poble acostumava a invocar la pluja quan aquesta no es presentava segons les necessitats dels nostres camps i collites tan bàsiques per a una alimentació d'autoabastiment. Treure el Sant Crist de l'Hospital, passejar les relíquies dels Sants Màrtirs, anar processionalment de Vic fins a la Gleva eren mitjans habituals recomanats fins al primer terç del segle XX.....temps en que la fe movia muntanyes i la pluja es demanava amb lletanies i ciris a la mà. Avui per avui, pel que fa al temps, ens encomanem a les prediccions dels meteoròlegs i els fem responsables dels seus encerts i errors. 

Sembla impossible que en els temps de secada que estem vivint, alguna dia el nostre Mèder hagués baixat amb les aigües revoltades arrossegant tot allò que se li posava al davant: cases, persones, bestiar, terres i carrers. Quan carrega la nuvolada des de les serres de ponent de la Plana sobretot els rierols que s'escolen des de Malla, la Miranda i Fontfreda és quan pot sobrevenir l'inesperat i temut aiguat. 

Per a evitar altra volta mals majors, l'any 1996 durant la legislatura de Jacint Codina l'ajuntament de Vic es va proposar exorcitzar per ara i el futur els danys de l'aigua al seu pas per la ciutat aixecant sengles murs de formigó a banda i banda de la llera del riu Mèder. Una actuació que en el seu moment va ser vista com un deute històric envers els vigatans 

En la relació que us proposem a continuació citem algunes de les crescudes "històriques" del nostre riu. Algunes d'elles, les darreres, recordades encara en la memòria de la nostra gent, d'altres anunciades en plaques, memorials o per les lletres de qui en el seu moment  va escriure detallada crònica de com van anar aquells fets.  


CRESCUDES HISTÒRIQUES DEL MÈDER


1617 -   El dia 3 de novembre de l'any 1617, a les cinc de la tarda, el cel es va ennegrir  a Vic i va començar a caure aigua, pedra, llamps i trons d'una manera  "(...) que nunca los nacidos tal avian visto". Així es com descriu la crònica l'any del Gran Diluvi que afectà tot Catalunya i bona part d'Espanya.  Van ser més de vint-i-quatre hores seguides de pluja que van fer créixer el riu Mèder fins al punt que l'aigua passava per sobre del pont de Queralt.  A més a més, un gran arbre es va encallar el pont i va inundar els carrers de Sant Francesc i d'Esclafidors; més de cinquanta cases resultaren arruïnades (Junyent, 1977). L'aigua s'endugué sencer el molí de Galliners on hi moriren vuit persones entre homes, dones i nens. Els habitants del carrer de Sant Francesc van haver de refugiar-se al convent de predicadors, on els donaren menjar i els escalfaren. 


[Fragment de la carta enviada al Lloctinent General de Catalunya per la comissió composta pels consellers de Vic, presidits pel veguer. Font: Eduard Junyent. «L'Aiguat de 1617 a Vic». Ausa, vol. VIII, anys 1975-79, p. 149-154.]


1863 - L'aiguat més important del segle XIX  que ha deixat testimonis en sengles plaques col·locades  als ponts antics de Vic i en el memorial edificat l'any 1913, situat avui al parc de Jaume Portell, està molt ben documentat en el llibre "Desgracias de Vich" que ofereix, a través d'un plànol detallat i litografies, una ressenya dels fets ocorreguts el dia 8 d'octubre de 1863 i els següents dies.  Segons Miquel S. Salarich parla de "l'any on hi hagué una gran inundació de la riera. Moriren unes 50 persones i foren destruïdes moltes cases i hortes etc. produint-se grans desperfectes". 


Francesc d'Assís Aguilar i Serrat. Desgracias de Vich, o, Breve historia de las que causó la avenida del Meder en la madrugada del dia 8 de octubre de 1863. Imp. y Lib. de Soler Hnos., 1863







1962 - L'aiguat que alguns recordem

Coincidint amb l'any de la gran nevada del 25 de desembre de 1962, quan la ciutat va quedar paralitzada, sense llum ni aigua i els barcelonins agafaven els esquis per davallar alegrement pel Passeig de Gràcia i el carrer de Balmes, les poblacions del Vallès i Baix Llobregat havien sofert, tres mesos abans, els terribles aiguats que comportaren importants desperfectes físics i d'infraestructures i un gran nombre de pèrdua de vides humanes. 

A Vic, el mateix dia 3 d'octubre la riera es va inflar fins assolir la part alta dels ulls dels ponts tal com es pot veure amb les imatges espectaculars que adjuntem tot seguit. L'aigua va cobrir el prat de la Riera tot el Prat de Galliners i inundà els baixos de les adoberies més properes al riu. 





1994- El darrer aiguat

En aquesta ocasió l'aigua no sobrepassà els ulls dels ponts. Era el dia 10 d'octubre i l'aiguat afectà les ribes del Congost i del Mèder.  Concretament a Vic les aigües que no arribaren a envair la carretera de la Guixa però si que assoliren, pel cantó esquerra  del seu curs, la superfície del Prat de la Riera. Pel que fa  a les afectacions, cal lamentar la pèrdua per arrossegament de quatre vehicles.
 
Érem, però, a les envistes de l'inici de la construcció dels murs de contenció del Mèder que s'han constituït com una assegurança contra aquestes invasions fluvials que tants ensurts i danys han causat a Vic la llarg de la seva història. 


Cimentació amb murets de formigó per reconduir el curs de les aigües.

Obres de construcció del mur de contenció del riu Mèder a l'alçada de la Rambla Tarradellas.


MIQUEL S. CAÑELLAS PLANAS


Bibliografia

D.f. de A.A.P. y D.J.S. Desgracias de Vich, o Breve Historia de las que causó la avenida  del  Meder  en  la  madrugada  del  dia  8  de  octubre  de  1863. Imprenta y librería de Soler-Hermanos, 1863.

DOT, Manel; JIMÉNEZ, Anna. «Osona i la meteorologia». Ausa, 2002, Vol. 20, Núm. 150, p. 447-464.

JUNYENT,  Eduard. «L’Aiguat de 1617 a Vic». Ausa, vol. 8, Núm 85, 1977.

ROMA i CASANOVAS, Francesc. «El magne diluvi de 1617 en les seves fonts». Ausa, 2017, Vol. 28, Núm. 179, p. 213-231.

Comentaris

Entrades populars