Banyes i bous ( II ): les places de Vic

A Vic fan Plaça de Toros

segons diuen, serà gran.

Vindran les millors espases

que arreu es coneixeran.

Es veuran coses estranyes en aquesta gran ciutat

perquè l'afició a les banyes sol donar mal resultat.

Corranda transmesa oralment per en Quimet Font.

*  *  *

Vic, des del segle XVII, ha tingut una gran tradició a organitzar correbous en unes places provisionals —muntades temporalment— a la mateixa plaça Major de Vic, o a d'altres indrets de la ciutat. Allí la gent es posava al voltant mentre s'anaven animant a entrar-hi i a posar-se davant del bou o de les inofensives vedelles, que moltes vegades a més d'un el feien acabar per terra. S'organitzaven en dies especials com la Festa Major. Ja entrat el segle XIX, els vigatans es van pensar un altre sistema per poder gaudir d'aquesta activitat que tant els agradava: crear places de fusta, provisionals i itinerants, col·locades per diferents descampats dels afores de la ciutat.

Cristina Masramon Martín. Vic: recull gràfic 1863-1965. P. 67.

ACOS, Col·lecció de Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic.

ACOS, Col·lecció de Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic.

*  *  *

Realment, la Plaça era el epicentre de la Festa del Bou. Els assaigs d'instal·lar places portàtils o de construir «torins» més o menys definitius no reeixiren. Aquelles places eren estrelles fugisseres en el firmament taurí de Vic. En el plànol de les «calamitats i misèries» patides a la nostra ciutat per l'aiguat del 1863 hi descobrim, esmaperduda entre el ratllat de les zones anegades la rodoneta d'una plaça, prop del Mèder. Un altre torin fou construït el 1867, entre la carretera de Barcelona i el Remei. Un programa del 1896 anuncia:

Espacioso circo instalado cerca del Paseo de la Diputación, Vich. Vacas de la acreditada ganadería de Elorz (Navarra) por los simpáticos y aplaudidos diestros Juan Borrell «Muralla» y José Casenave «Morenito».

Però, ho tornem a dir. Eren places fugisseres, sense consistència. La Plaça, així, amb majúscula, seguia essent el torin per excel·lència. Amb totes les seves avantatges i les seves desavantatges.

Perquè, val a dir-ho, no tot eren flors i violes en aquest espai urbà. Els veïns de Plaça i principalment aquells que els hi havia tocat «en sort» el cantó de les quadres tenien una mena de claustrofòbia i els feia l'efecte, durant les festes de Sant Miquel, que vivien en un laberint de fustes i taulons...

Josep M. Solà i Sala. «El correbou de Vic (III)». Ausona, 2 de juny de 1979.

Detall del plànol anterior

Detall del plànol anterior

*  *  *

TOROS DE JUGUESCA

La construcció de la plaça de toros, el 1917, resultat d'una partida de cartes

Que Vic va tenir plaça de toros ho sap gairebé tothom. El que potser ja no saben tants és que aquella plaça es va construir gràcies a una juguesca. Va ser durant una partida de cartes que mantenien diferents industrials vigatans a l'històric Cafè de la Constància, a la plaça Major.  Un d'ells, l'empresari Joaquim Costa —pare del futur alcalde Josep M. Costa Velasco—, es va comprometre a finançar-la, tot plantejant un autèntic desafiament: la tindria construïda en un any. I resulta que no anava de farol. L'envit va sorprendre el mateix Ajuntament, que va mirar d'allargar la concessió dels permisos definitius davant els dubtes que, una plaça construïda en només un any, pogués reunir les condicions de seguretat oportunes. El mateix Costa va demostrar-los la fiabilitat "carregant les graderies amb sacs de farina". I l'Ajuntament hi va haver de donar el vistiplau.

La plaça es va inaugurar el 6 de juny de 1917, fent les delícies de molts aficionats a la tauromàquia de la ciutat i rodalia. De fet, a Vic s'havien fet correbous des del segle XVII —i fins al 1924 encara se'n feien al mig de la plaça Major. La plaça de toros tenia capacitat per a uns 4.000 espectadors, i a més de les festes taurines també s'hi organitzaven sardanes, concerts populars o revetlles. Tot i que va tancar definitivament les portes el 5 de juliol de 1963 amb un espectacle de "tauromàquia grotesc", la darrera corrida havia tingut lloc dos anys abans. La plaça de toros es va acabar d'enderrocar definitivament l'any 1989 —"molts encara recordareu, des de fora, les taquilles de sol y sombra"— , quan precisament es va projectar tot el creixement de la ciutat a ponent, amb la plaça del Mil·lenari com a nou referent urbanístic del sector. "Estem a la part que s'ha transformat més del barri", va contextualitzar Cervera, tot recordant, entre altres, l'antiga fàbrica de llonganisses de Ca l'Abel —l'únic "vestigi" de la qual "és el majestuós til·ler del mig de la plaça del Mil·lenari"—; l'antic camp de futbol, o la mítica Fonda Balasch.

Miquel Erra. Visites guiades als barris de Vic (2016-2018). Recull dels articles de Miquel Erra publicats a el 'El 9 Nou' sobre les visites guiades creades per Xavier Cervera i organitzades per l'Oficina de Turisme de Vic. Ajuntament de Vic, [sine die]. P. 18-19.

Vista parcial de Vic, des del Puig d'en Planes, on es distingeix,
en primer terme, la Plaça de Toros, entorn als anys 20.

D'esquerra a dreta, Estació del Ferrocarril, Central Elèctrica i la Plaça de Toros.