A toc de campana (II)

En data 24 d'octubre de 2017, la Generalitat de Catalunya declarava els tocs de campana  com a element festiu patrimonial d'interès nacional. La campana és un nexe i un facilitador de la vida comunitària i un mitjà de comunicació immediat i eficaç que marca i estructura el temps, el quotidià i l'extraordinari. Els tocs de campana formen per tant  part substancial del ritual festiu de les comunitats. 

Per altra banda el novembre del 2022 la UNESCO va inscriure el toc manual de campanes a la llista del Patrimoni Cultural de la Humanitat fet que eleva eleva encara més l'interès i la necessitat de crear escola. 

Campaners avui a Catalunya

· Os de Balaguer, els pioners

Des de finals del segle XX, han anat creixent les accions i activitats de valorització del món campaner. Així ho demostra la trobada de campaners de Catalunya a Os de Balaguer, instaurada l’any 1988 com un espai de trobada i reivindicació. A la jornada anual té lloc una mostra de tocs de diverses localitats catalanes, i altres activitats com fosa de campanes, xerrades divulgatives, presentacions, etc. Arran la trobada de campaners, el 1993 es va crear la Confraria de Campaners de Catalunya, i el 1998 veia la llum el primer número de la revista El Batall que edita la mateixa confraria. El 2004, a Os de Balaguer, el municipi de referència del món campaner, obria el Museu de Campanes. També, en les darreres dècades, s’han realitzat diversos inventaris de campanes i campanars de diferents comarques.

A banda de la trobada anual d’Os de Balaguer, a d’altres municipis importants com Cervera  s’organitzen trobades, concerts, cursos i festivals, accions anuals o puntuals per posar en valor les campanes i l’activitat dels campaners.

35a Trobada de campaners d'Os de Balaguer. 29|4|2023.

· El cas de Vic

MIQUEL ERRA
Campaners per a la Catedral
El 9Nou
20|10|2023

Fa molts anys que les campanes litúrgiques de la catedral de Vic no sonen de manera regular. Durant la segona meitat del segle XX, Francesc Sarinanell, considerat l'últim campaner, ja només les tocava puntualment, i després de la seva mort únicament han sonat en circumstàncies molt especials. Les successives reformes que s'han fet al campanar, l'intent poc reeixit d'automatitzar-ne el funcionament i la manca de vocacions  de nous campaners no ho posaven fàcil. Ara un primer grup de persones de Vic i comarca estan decidits a revertir-ho. Es proposen crear un grup estable de campaners de la Catedral per poder-les tocar, de forma manual, en festes i celebracions assenyalades.

L'embrió de tot plegat arrenca fa un parell o tres d'anys, arran de la constatació que el campanar de la Catedral havia quedat mut del tot. L'inici de les obres de la Cúria Fumada havia comportat, com a efecte secundari, silenciar les campanes civils, les que anunciaven els quarts i les hores. El so es va reprendre aquest estiu i els mateixos instigadors que ho havien vetllat es van proposar de fer un pas més: recuperar el toc manual de les campanes litúrgiques. D'entrada ja van formar un primer grupuscle, encara informal, però que ja ha actuat en tres ocasions: per la vigília de la festa major, el 4 de juliol; per la clausura del Sínode Diocesà a la Catedral, el 17 de setembre, i divendres passat, com a colofó d'una xerrada sobre campanes que el Patronat d'Estudis Osonencs i Catalònia Sacra van convocar en el marc de les Jornades  Europees del Patrimoni. 

L'objectiu, ara, seria ampliar i consolidar aquest grup -per això fan una crida a tothom que hi pugui estar interessat- i fixar un calendari per recuperar el toc manual en un dels campanars més emblemàtics del país. De moment ja tenen una nova cita: serà per Tots Sants, al vespre, quan tenen previst de rememorar el tradicional toc de difunts.

A  mitjà termini, l'objectiu encara és més ambiciós: promoure la reforma de l'actual conjunt campaner. Les diferents actuacions arquitectòniques  que s'han anat fent al campanar no van tenir en compte les necessitats acústiques del campanar ni les tècniques pròpies de les campanes. A banda de les que toquen les hores -les úniques que es van salvar de la Guerra Civil- el conjunt litúrgic de la Catedral inclou vuit peces, de les qual només se'n poden tocar quatre per impediments diversos.  La més valuosa és una campana gòtica de 1532, la Santa Maria trasplantada d'un altre campanar; i dues de petites dels segles XV i XVI, que antigament estaven col·locades dins de la Catedral. A més, els successius sistemes d'electromalls han quedat inutilitzats. 

Xavier Pallàs i part del nou grup de campaners de la Catedral de Vic.